CURIOSITATS del Rector de Vallfogona

CURIOSITATS
relacionades amb la figura del RECTOR DE VALLFOGONA

Garcia en els carrers	Garcia en l'escultura.	Garcia en les cançons	Sardanes del Rector	Garcia en la premsa
En certàmens poètics	En etiquetes de vins	Al Museu Episcopal. de Vic	Garcia propagandista	Garcia a la cuina
En la carta de vins	En les medecines	Bust netejat	Gaudí i el Rector de Vallfogona	Una dècima il·lustrada
Garcia a Internet	Apunt parroquial	Arxiu parroquial	Dr. Garcia notari	Sepultura de l'escolanet

Garcia als carrers

A la centúria del 1800 la popularitat de mossèn Francesc Vicent Garcia fou tanta que diverses poblacions van dedicar-li un dels seus carrers. Així, avui encara, trobem el carrer Rector de Vallfogona o amb el nom de Vicenç Garcia a:

Vic
Reus
Lleida
Tortosa
Barcelona
El Vendrell
Santa Bàrbara
Vallfogona de Riucorb

Garcia en l'arquitectura

	La façana de l'Ajuntament de Tarragona fou rehabilitada durant els anys 1860 -1870. Es tracta d'una obra d'estil neoclàssic ornamentada amb diversos relleus al·legòrics relacionats amb fets històrics, i amb una gran diversitat de medallons, estàtues i busts de personatges vinculats a la ciutat. Tarragona va voler distingir i honorar Francesc Vicent Garcia, situant en la part més alta de l'edifici un bust del nostre famós Rector, realitzat per Bernat Verderol. Es ben documentat que F.Vicent Garcia va passar una temporada a Tarragona al servei de l'arquebisbe Joan de Montcada. Segur que va seguir molt de prop les picabaralles, que enfrontaren el nou prelat amb les autoritats civils, originades per conflictes protocol·laris en ocasió de l'entrada a la ciutat per prendre posició del Palau Episcopal. Ens ha arribat un sonet de Mn. Vicent, insòlitament bilingüe, que resulta ser un bon testimoni d'aquells fets.
	-- Monseñor illustrísimo ha mandado que se humillen esas porras -- Com les porres? Ans vendrem les gramalles i les gorres. -- Pues presumir de hablalle es escusado De guardar nostre dret tindrem cuidado. -- Todo fundar será en el aire torres. -- Som per ventura ací cònsols de borres? -- De lo que sean se nos da un cornado. -- Ai cap de no de tal, ha la faena! Vent la ciutat aquesta desmesura, no es facen festes fins que açò millora. -- Que sea todo muy en hora buena, que no es es Arzobispo criatura que, porque no le hacen fiestas, llora. En aquesta època, per manament de l'arquebisbe metropolità, F.Vicent Garcia acompanyà el Virrei de Catalunya en un viatge per mar des de Barcelona a Salou. Un extens poema recorda les peripècies passades en aquella infortunada travessia degut a un fort temporal.. Joan Serra i Vilaró, arqueòleg, medievalista i canonge a la Seu tarragonina va lligar l'estada del Rector de Vallfogona a Tarragona amb l'atribució de l'autoria de l'anomenat Quixot d'Avellaneda. El pseudònim Avellaneda, segons ell, no és altre que Garcia, rector de Vallfogona. Va argumentar aquesta hipòtesi en diverses conferències i publicacions.

L'antic Teatre de la Santa Creu de Barcelona estava situat a la part baixa de les Rambles. L'any 1787 un violent incendi el destruí completament. Es va reconstruir i a l'any següent ja s'inaugurà de bell nou. Anys més tard al 1847, el reformaren i en canviaren el nom i s'anomenà Teatre Principal. El frontispici l'enriquiren amb diversos relleus, medallons i estàtues. Unes escultures sobre pedestals, per sobre la balconada, representaven quatre poetes famosos de l'època: Lope de Vega, Calderón, Requeno i Garcia (el Rector de Vallfogona). Ho detalla bé Víctor Balaguer en l'obra Las calles de Barcelona (ed. Salvador Manero, 1866).
Dissortadament aquestes figures desaparegueren l'any 1915 com a conseqüència d'un nou incendi de l'edifici.
En les imatges annexes s'hi pot veure l'antiga façana i un detall del bust de Vicent Garcia.

Escultura de F. Vicent Garcia

Estava situada als jardins del
Balneari de Vallfogona de Riucorb,
amb un posat reflexiu.

Incomprensiblement
es va retirar el monument
sense cap mena d'explicació

Monument a la memòria del

Dr. Francesc Vicent Garcia

qui fou rector de la
Parròquia de Santa Maria
de Vallfogona de Riucorb des de 1607 fins al 1623.

Situat a la plaça de l'església

Obra manufacturada per A.Claret d'Olot l'any 1923

Inaugurat el 21 de setembre de 1952

En la capsalera del frontis s'hi podia llegir:
Al rector Dr. Fcesc. Vicents Garcia
El poble de Vallfogona
1607-1623

Escultura en bronze

de Francesc Vicent Garcia
(1579-1623)

Creada per Ignasi Blanch Gibert

Està instal·lada
al Passeig de les Cultures
de Tortosa

Garcia i Gaudí

LES CARROSSES AL·LEGÒRIQUES D'EN GAUDÍ

Antoni Gaudí

El mes de setembre de 1879, al poble de Vallfogona de Riucorb, es va commemorar el 250^è aniversari de la mort de Francesc Vicent Garcia, més conegut amb el sobrenom de El Rector de Vallfogona. El català universal Antoni Gaudí va col·laborar en aquesta efemèride ideant uns prototipus de carrosses al·legòriques amb el propòsit d'organitzar una cavalcada pels carrers de la vila. Va dissenyar quatre carruatges guarnits, que representaven la sega, la verema i la recol·lecció d'olives. Del darrer no en coneixem el simbolisme.
Recentment he conegut l'existència d'un esborrany previ, que no va signat. L'he aconseguit gràcies a la col·laboració del vallfogoní Joan Guim. Aquest esbós es conserva al Museu de Reus i els altres quatre originals són a l'Arxiu de la Càtedra Gaudí de Barcelona.

La recol·lecció de l'oli

La sega

La verema

sense títol

primer esborrany

Garcia en les cançons

Joan Amades, en la seva monumental obra Folklore de Catalunya recull aquesta cançó popular que parla del Rector de Vallfogona i de la seva calamitosa majordona. No coneixem l'autor d'aquesta antiga melodia.

LA MAJORDONA DEL RECTOR DE VALLFOGONA
			Lo Rector de Vallfogona n'ha caigut en gran baixesa; una dona n'ha llogat que no es pot tenir de vella. --Jo mai més, de velles, en llogaria; jo mai més, de velles, no en vull cap més. Quan ne són en el tractar: --Senyor Rector, sóc aiguadera, les borres, en el celler, les filo com una seda.-- Ella quan va a treure el vi posa el cap sota l'aixeta i, si no en té prou d'això, s'hi posa amb l'escudelleta. Ella quan fregeig el peix no tira oli a la paella; les gotetes del seu nas sembles gotes de mantega. Ella quan va a plegar els llits es moca amb les cuixineres. El senyor Rector ja ho veu: --Ai, la porca de la vella!

Als anys 70 el grup "La Trinca" també recordava el Rector de Vallfogona
en una de les seves composicions.

Escolà ratapà menja rates, menja rates,
escolà ratapà menja rates per sopar.
L'escolà de Molló per sopar no menja rates,
l'escolà de Molló sopa amb el senyor rector.
Si està sol, si està sol el Rector de Vallfogona,
si està sol, si està sol salta, ball i fa el que vol.
El rector tot content ja s'ha polit la sotana,
el rector tot content ja vesteix com l'altra gent.

Canta-autors com en Celdoni Fonoll, Quim Xena i Pili Cugat amb Carles Luppian
han musicat poemes del Rector que es poden escoltar en la pàgina TEXTOS MUSICATS

Les sardanes del Rector

La popularitat del Rector arribà també al món de la sardana

La sardana del
Rector

El músic tarragoní en Joan Andreu i Garriga (Bràfim, 1920).
Músic i compositor de música lleugera. Va compondre 100 sardanes.
Ostenta la medalla de FrancescMacià (1996).
Rebé l'encàrrec per part de la Fundació d'Història i Art Roger de Belfort de compondre una sardana dedicada al Rector de Vallfogona. L'any 1991 s'estrenà la nova composició que porta per nom Sardana del Rector. L'any 1995 s'enregistrà la sardana en casset interpretada per la cobla La Principal de Tarragona.
Podeu escoltar-la a la secció: Textos musicats

Una nova sardana dedicada a Vicent Garcia:
Vallfogona, al seu Rector

Tomàs Gil i Membrano (Horta de Sant Joan, 1915.)
Instrumentista, compositor, director... Un dels autors més prolífics de la música per a cobla. Creu de Sant Jordi (2010)
Va compondre 1325 sardanes, entre elles una que porta per nom Vallfogona, al seu Rector.
Desconeixem que se n'hagi fet cap enregistrament comercial però n'oferim una gravació feta en directe el dia de l'estrena. Una audició al peu de la Muralla de Tarragona el dia el 9 de setembre de l'any 2006, interpretada per la cobla La Principal de Tarragona. És un enregistrament gentilment proporcionat per Ramon Martí, entusiasta col·leccionista de sardanes.

       Podeu escoltar-la a Textos musicats

    Una dècima il·lustrada

Curiosa edició d'una dècima

Joan Vila i Casas (Vilacasas), fou un destacat pintor i alhora escriptor, ceramista i gravador.
L’any 1961, publicà de forma anònima , gairebé clandestina, degut a la censura imperant, la coneguda dècima del Rector de Vallfogona A un assumpto llepol.   Evidentment, aquest poema i molts d’altres de caire escatològic en aquella època restaren silenciats. L'any 2023 aquesta dècima es considerà apòcrifa.

És una obra numerada amb un tiratge de 100 exemplars sobre paper Guarro fet a mà. El que sorprèn en aquesta edició són les il·lustracions que acompanyen el text. Vilacasas hi va incorporar 10 aiguaforts d’autor, confeccionats i impresos per ell mateix amb el seu tòrcul de gravació.
Es tracta doncs d’una obra amb contingut artístic, prou valorada pels col·leccionistes bibliòfils.
Així comencen aquestes cèlebres dècimes que ben bé semblen un elogi als atributs de la femta.

No serà persona cuerda
ni manco estimada en res,
ni tampoc bon portuguès,
qui dirá mal de la merda;
que encara que sia verda,
blanca, negra, parda o groga,
no és just que ningú se moga
per a dir sia dolenta,
perquè, encara que és pudenta,
és antiquíssima droga.

per llegir el poema complet cliqueu aquí

      Garcia en la premsa antiga

L'any 1878, circulà una atípica revista de temàtica vallfogonina titulada Lo vallfogoní. La tirada, indubtablement, deuria ser molt reduïda. perquè la publicació, curiosament era feta a mà, manuscrita, i així es distribuïa.   La imatge reprodueix la portada del numero 4. Podem constatar com era impossible parlar de Vallfogona i no mencionar el seu famós Rector. El dibuix situat a l'esquerra de la part superior mostra un bust de Mn. F.Vicent Garcia.   Aquesta curiosa publicació es redactava i confeccionava a Barcelona.

Publicacions vuitcentistes que es referiren al Rector

LA LLUMANERA DE NOVA YORK.
Revista mensual en català, editada a Nova York per Artur Cuyàs i il·lustrada amb dibuixos d'en Felip Cusahcs. (1874-1881). En sortiren 73 números.
Clicant-ne la portada es pot veure un interessant reportatge gràfic de les festes en honor del Rector l'any 1879.

LA ESQUELLA DE LA TORRATXA. Setmanari humorístic d'ideologia republicana. de gran difusió. L'editava la Llibreria Espanyola. (1872-1839).

L'ESCUT DE CATALUNYA. Setmanari català il·lustrat editat a Barcelona per Josep Fiter (1879-1880). Divulgava esdeveniments notables i enaltia personatges il·lustres de Catalunya.

EL BORINOT.
Setmanari humorístic, de crítica política.
L.Bertran i J.Aragay. reproduïa textos antics. (1923-1927).

LO RECTOR DE VALLFOGONA
Aparegué a Barcelona al juliol de l'any 1874.
De tendència anticarlina, però tocava també temes costumistes.

EL RECTOR DE VALLFOGONA
Setmanari satíric publicat a Barcelona, a partir de l'abril del 1902. Pretenien fer riure en català. Edició il·lustrada amb la col·laboració dels dibuixants Bagaria i Costa. Sortia cada dijous i el preu de venda era de 10 cèntims.

LA BANDERA CATALANA
El maig de 1875 el setmanari il·lustrat La bandera catalana hi publicà un article sobre Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona. Un text reivindicatiu amb dades biogràfiques i un sonet: Flaca parcialitat de ma ventura. A la portada s’hi reproduïa un dibuix-retrat del popular Rector.
EL PATUFET
Fou la primera revista infantil en català.
Fundada a Barcelona el'any 1904 per Aureli Capmany.
També hi aparegué el Rector de Vallfogona.
i... en moltes d'altres com:
         L'abella d'or
         La Copona

   Garcia a Internet

   L’any 1997 el Rector de Vallfogona va aparèixer a Internet. Fins aleshores no s'hi trobava gairebé res sobre F.Vicent Garcia, l’insigne poeta català del Barroc. El cercador Google ni Google Chrome encara no existien, Viquipèdia tampoc, el cercador més important aleshores era Yahoo i el navegador principal Internet Explorer. No existia Facebook, ni Twiter, ni Instagram, ni WhatsApp, ni cap dels innumerables sistemes de difusió que gaudim avui dia.
Alfred Santacana creador i mantenidor d'aquesta web pretenia difondre el coneixement d’aquest singular personatge, conegut com el Rector de Vallfogona. Era apreciable l'anomenada popular. Però, era una llegenda? Una persona real? Un capellà trempat i ocurrent? Un hàbil versificador o un poeta desconegut ?
Aquesta senzilla web pretenia aconseguir, pas a pas, una notable difusió en la xarxa de la vida, fets i obra de Francesc Vicent Garcia. El Rector, ja havia entrat en la nova era digital, finalment ja existia en la xarxa. I poc a poc però sense compàs d’espera s’hi va anar incorporant material nou i ampliant el seu contingut: dades biogràfiques, rondalles, efemèrides, curiositats, iconografia, textos musicats, recull de poemes, bibliografia... de tot sobre el Rector.
La web El Rector de Vallfogona aleshores es trobava a http://vallfogona.usuaris.net, i s'hostatjava en un servidor gratuït. L’any 2021 en haver augmentat considerablement el contingut es va canviar de proveïdor i contractar un domini propi. L’actual URL és: http://rector-vallfogona.cat

   Garcia motiu de certàmens poètics

A Tortosa, des d'uns quants anys ençà es ve celebrant un concurs de poesia que porta per nom Francesc Vicenç Garcia Rector de Vallfogona.
Veiem la captura de la convocatòria apareguda a Internet:

     Versos del Rector en etiquetes d'ampolles de vi

Vet aquí la popularitat del nostre personatge encara ven.    Mira per on AIBAR, una imaginativa empresa elaboradora de vins i olis de Darmós (Montsant) ha tingut la feliç i original idea de presentar les ampolles del seu excel·lent vi negre amb un doble etiquetatge.
En un cara de l'envàs hi ha l'etiqueta comercial, amb el nom i origen del producte i en l'altra una segona etiqueta on s'hi poden llegir versos o dites de poetes catalans.
La fotografia del costat mostra una d'aquestes ampolles per les dues cares. Es pot veure el doble etiquetatge. En aquest cas hi trobem dos curts versos d'en F.Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, que reproduïm.


   XYZ   MONTSANT
denominació d'origen

CRÍTICA D'UN BON QUADRE
DE SANT LLÀTZER

A nova vida toní
quan Cristo em ressuscità:
torní a morir, però ja
altra volta visc ací.
Entre coses mai oïdes
aquesta podré contar:
que sol me puc alabar
que dos morts tingui i tres vides.
                                   CRÍTICA D'UNA MALA PINTURA D'UN SANT MÀRTIR

Les mans que m'aturmentaren
no foren en mi tan feres
com les torpes i grosseres
que en aquest llenç me posaren.
D'entre molts lleons isquí
tot sencer i immaculat
i un ase m'ha atropellat
tal qual me veuen aquí.

       Garcia al Museu Episcopal de Vic

A l'arxiu del Museu Episcopal de Vic també hi trobem la presència de F.V. Garcia. Allí hi hem pogut veure un llibre manuscrit de poesies del Rector de Vallfogona, escrit amb una molt bona cal·ligrafia. És un volum de 268 pàgines de 205 x 155 mm. amb coberta de pergamí flexible. El manuscrit és, naturalment, posterior a la data de seva mort però molt anterior a la primera publicació impresa de les seves composicions, excepció feta del Sermó predicat a la catedral de Girona per les exèquies del rei Felip III, únic text que s'estampà en vida del rector-poeta (1622).
El qui fou promotor de la creació i conservador del Museu, Josep Gudiol (1872-1931), en el seu treball Catàleg dels manuscrits del Museu Episcopal de Vic va notificar: "En la primera fulla consta manuscrit l'ex-libris de mossèn Josep Comas i la data 1692, d'escriptura certament posterior a la del volum"

clicar la imatge per ampliar el manuscrit   mi r

       Garcia de propagandista

És xocant com el nostre bon Rector va ésser utilitzat com a mitjà propagandístic d'un setmanari humorístic que no va dubtar de titular la seva publicació El Rector de Vallfogona (1902) i d'instrumentalitzar la seva fama i popularitat per a promoure aquell periòdic. Ho van fer amb aquests versos:

El Rector de Vallfogona
Si voleu riure, llegiu
El Rector de Vallfogona

Des de Perpinyà a Gandia,
dels Pirineus fins al mar,
és un poeta popular
el doctor Vicens Garcia.
En sos escrits hi ha alegria
per alegrar a Barcelona
i us dirà tota persona
que s'aprecïi un poc de viu:
Si voleu riure, llegiu
El Rector de Vallfogona.

En sos sonets i quintilles
hi trobareu meravelles,
l'amor pinta les donzelles
amb les frases més senzilles;
però en canvi a les més pilles
que d'això tant se'ls hi endona
llavors los hi engipona
un estil tan clar i tan viu
que per a riure, llegiu
El Rector de Vallfogona.

Ell sap la història secreta
de la viuda desinvolta
i l'explica amb tanta solta
com no ho fa cap més poeta.
Ningú la basa li empeta
per burlar-se una estona
de la dama carrinclona
que a tothom fa la viu-viu,
i si no ho creieu, llegiu
El Rector de Vallfogona.

Fins l'avia més ensopida
dels poblets de la muntanya
sap prou bé la seva manya
i sa vena divertida.
Son bon humor no té mida
amb més sal que hi ha a Cardona,
i tan a Reus com a Tona,
al Putxet o a Montsoliu,
si voleu riure, llegiu
El Rector de Vallfogona.
Sos qüentos són de primera,
tothom celebra sa gràcia,
tothom plora sa desgràcia
i sa memòria venera.
Catalunya encara espera
qui faci una obra tan bona,
puix si gust té una persona
de trobar una humor ben viu
ja se sap, lectors, llegiu
El Rector de Vallfogona.

Aquell geni sens rival
avui ressucita aquí
fent-se de nou paladí
de la sàtira moral.
Torna disposat com cal
a fer riure Barcelona
i si hi hagués cap persona
que en res gosi desmentir-ho,
ja ho sabeu, dijous llegiu
El Rector de Vallfogona

   Garcia i la cuina

Ves per on, la popular contalla de les perdius ha esdevingut inspiració per crear un plat exquisit .
El Club de Cuines de TV3 recull una recepta culinària que segons s'ha pogut esbrinar sembla que és una recepta originària de Tarroja, poble de la Segarra.

                                                                              imatge del web del Mercat de Collblanc

PERDIUS A LA VINAGRETA DEL RECTOR DE VALLFOGONA

Ingredients:
sal
1 tassa d'oli d'oliva
1 tassa de vinagre
1 tassa de Vimblanc
4 cebetes
1 cabeça d'all
2 tomaques petites Elaboració:
"Agafarem una perdiu de caça neta, trossejada i la sal corresponent i es posa en una cassola de fang. S'hi afegeix una tassa d'oli d'oliva, una altra tassa de vinagre i com no una tercera tassa de VIMBLANC. Hi posarem unes cebetes una cabeça d'all i una o dues tomates petitones hi ho deixarem coure a foc lent una bona estona fins que la perdiu quedi tova i el suc melós. Ni que l'oloreta us avisi un bon xic abans, no caigueu en la temptació d'interrompre la cocció, deixeu-la fer ben feta."

Elaboració del VIMBLANC (vi dolç)

"A l'hora de la verema es tria el millor raïm preferentment macabeu, amb el piot els xafem, a mida que es fa el most l'anem treien i posant en una caldera, quant ja la tenim plena es posa al foc i la fem bullir fins que minva a la meitat, es deixa refredar i la posem al carretellet, al cap de un o dos mesos ja podem provar el VIMBLANC"

   Garcia en carta de vins

Ha fet fortuna la creença que l'anomenat vi de missa és un bon vi.
En un restaurant barcelonès, en la carta de vins negres, s'hi pot trobar una marca insòlita: "Rector de Vallfogona" 4' 80 € (any 2005)
Vet aquí, que el mestre de vins d'aquest establiment, enòleg i alquimista d'afició, va tenir la rara pensada d'associar vi de missa amb rector i l'ha menat a batejar la seva elaborada creació alquímica amb el nom : Amalgama Vitriòlica del Rector de Vallfogona.

I com a colofò de l'etiqueta hi posa l'adagi: "in vino veritas" la veritat rau en el vi. Potser vol dir que si una persona en beu és sincera.

Quina fama més curiosa la de mossèn Garcia que s'ha de veure fins i i tot posant nom a un vi !

   Garcia també en les medecines

És sorprenent com la popularitat del nom de Garcia i de Vallfogona fou també utilitzat com a reclam de venda, com una eina per crear prestigi, credibilitat, autenticitat d'un producte. És que abans com ara el màrqueting fa servir els personatges populars per a promoure productes.
Un prospecte d'un antic remei ens recorda les extraordinàries propietats curatives que s'atribuïa a l'Elixir supremo de Vallfogona, preparat pel Laboratorio del Dr. Vicente Garcia. Es defineix com a: excitant, sudorífic, antiespasmòdic i moltes d'altres propietats terapèutiques. Que facilita la digestió combinant unes gotes de l'Elixir amb una infusió de plantes aromàtiques de Vallfogona.

(clicant sobre la imatge del prospecte és pot llegir amb comoditat el text íntegre)

Al nostre Rector li han rentat la cara

A la part més alta de la façana de l'Ajuntament de Tarragona des de l'any 1865 hi ha un bust de F.Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, creat en homenatge a la seva obra poètica

Amb tants anys a la intempèrie la figura s'havia anat deteriorant.   Al mes de juny de 2022, l'Ajuntament de la ciutat va restaurar l'escultura, fet que ara permet una visió més autèntica de la figura, alhora que se'n realcen les belles formes.
És una manufactura esculpida per en Bernat Verderol.

Fotografia: Josep Sanchez

L'Arxiu parroquial perdut, recuperat

Ja tenim l’arxiu parroquial de Vallfogona, desaparegut durant molts anys i amb la creença que havia estat destruït. El juliol de 1937 un agosarat regidor de l’Ajuntament de Vallfogona, per salvar-ne la destrucció, portà aquests documents al Museu de Reus. Ningú no en va saber res, ni els rectors, ni el poble, ni el Bisbat. Després de la guerra civil els traslladaren a l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Camp a Reus.
Actualment el fons parroquial de Vallfogona es custodia a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona que reuneix les actes de batejos, confirmacions, matrimonis, òbits, testaments i altres assentaments a partir de l’any 1800. Però els documents dels anys anteriors d'aquesta data fins a l'any 1348 romanen en l’Arxiu Comarcal de Reus.   En aquest Arxiu, doncs, s’hi troben els assentaments de mà de F.Vicent Garcia de l’època que fou rector de la Parròquia Santa Maria de Vallfogona de Riucorb. També s'hi conserva un Manual del Dr.Vicenç Garcia i un petit quadre on s’hi guarda el seu testament manuscrit.
És sorprenent, sinó incomprensible, com després de tants anys de considerar perduts o destruïts aquests documents i tenirnt coneixement de la localització d'aquesta part important de l'arxiu, l’Església no n’hagués reclamat la devolució, Potser la nova divisió territorial de les diòcesis a l'any 1957 va influir en el desconeixement i el conseqüent menysteniment d'aquest assumpte. Vallfogona era aleshores del bisbat de Vic i amb la nova divisió va passar a dependre del de Tarragona. Qui això escriu no s'assabentà de la notícia fins l'any 2010 a través d'un estudi a cura de l'historiador tarragoní J.M.Grau Pujol i R.Puig Tàrrec.

El Dr. Garcia exercint de notari

Com és sabut, en l’època de Vicent Garcia molts rectors en parròquia de propietat, en ocasions redactaven actes notarials. El seu propi nomenament de Mn. Vicent Garcia fa esment d’aquesta faceta:
"En virtut de la ciència literària, claredat d'enteniment, honestedat de vida i costums i de moltes altres qualitats amb que Déu Senyor Nostre tant pia i misericordiosament ha enriquit a la persona del reverent Francesc Vicent Garcia, prevere de Tortosa, (...) i volent Nos premiar sos serveis (...) venim a nomenar-lo rector de la cura i escrivania de la parròquia de Santa Maria de Vallfogona"
Recentment hem tingut notícia que a l’Arxiu Històric de Barcelona es conserva un manuscrit, document de l’any 1615 on Vicent Garcia, signa com rector i notari públic de Vallfogona. El document es redactat en llatí segons el formalisme de l’època, ocupa el recte i el vers d’un foli plegat en quarts.
Es tracta d’un certificat que dóna fe d’un tracte entre un negociant de Vallfogona amb un altre de la població de Valls.
Després de tants anys tenim l’oportunitat en aquesta pàgina del manuscrit de poder veure la cal·ligrafia del Rector de Vallfogona.

                                                                                                                               clicant el text es pot veure ampliat

La sepultura de l'escolanet del Rector

En el lateral dret de l’anomenada capella de Sant Cristòfol de l’església de Vallfogona de Riucorb, mossèn Francesc Vicent Garcia, durant la seva estada com a rector (1608-1623) de la parròquia , hi va sepultar les despulles del seu eixerit escolà, dit Pere, que va deixar prematurament aquest món, només quan tenia 12 anys. Aquest sarcòfag es va tancar amb una làpida funerària on s'hi va esculpir el seu famós epitafi “Ací jau un escolà, del temple de Vallfogona...” . Actualment encara es pot veure malgrat l'estat deteriorat de la pedra i de les destrosses ocasionades durant la Guerra Civil que van malmetre una bona part de la làpida.

A mitjans de l’any 2025 es va portar a terme una restauració de la làpida, però , segons referències presencials i tal com es pot veure en la imatge del costat, sembla que en lloc d‘una restauració només s’hi va efectuar una lleu revisió.
L’epitafi continua mutilat i amb mal estat, fet que dificulta de poder llegir-hi el text.   En el sector esquerra de la làpida es poden apercebre, fragments dels primers versos de l’epitafi, al centre l’escut simbòlic i a la part dreta restant només els primers mots dels últims versos de l’epitafi.
Ës ben lamentable que no s'hagi pogut conservar sencer aquest històric vestigi. .

La caligrafia de mossèn F. Vicent Garcia

Primera partida manuscrita (11-2-1608) assentada per la mà de F.V.Garcia com a rector de la Parròquia Santa Maria de Vallfogona de Riucorb en el llibre de registre de defuncions del poble.   El biògraf Mn. Ramon Corbella va poder fer-ne una reproducció abans de la desaparició de l'arxiu parroquial durant la guerra civil. Figura en la seva obra Lo Rector de Vallfogona i los seus escrits, publicada l'any 1921.

Vui als onze de febrer del any mil siscents i vuit morí Mateua Corbella del Molí de Dalt, viuda, fonc sepultada solemnement als dotze, assitiren a la sepultura deu preveres i predicà lo senyor rector de Savellà. Ha rebut la dita difunta tots los sacraments de la Santa Mare Iglésia i ha fet testament.
Al dia divuit se li féu la novena i cap de any, foren quaranta capellans i predicà lo rector de Vallfogona.
Sa pagat los drets parroquials.

Publicacions vuitcentistes que es referiren al Rector
		LA LLUMANERA DE NOVA YORK. Revista mensual en català, editada a Nova York per Artur Cuyàs i il·lustrada amb dibuixos d'en Felip Cusahcs. (1874-1881). En sortiren 73 números. Clicant-ne la portada es pot veure un interessant reportatge gràfic de les festes en honor del Rector l'any 1879. LA ESQUELLA DE LA TORRATXA. Setmanari humorístic d'ideologia republicana. de gran difusió. L'editava la Llibreria Espanyola. (1872-1839).
		L'ESCUT DE CATALUNYA. Setmanari català il·lustrat editat a Barcelona per Josep Fiter (1879-1880). Divulgava esdeveniments notables i enaltia personatges il·lustres de Catalunya. EL BORINOT. Setmanari humorístic, de crítica política. L.Bertran i J.Aragay. reproduïa textos antics. (1923-1927).
		LO RECTOR DE VALLFOGONA Aparegué a Barcelona al juliol de l'any 1874. De tendència anticarlina, però tocava també temes costumistes. EL RECTOR DE VALLFOGONA Setmanari satíric publicat a Barcelona, a partir de l'abril del 1902. Pretenien fer riure en català. Edició il·lustrada amb la col·laboració dels dibuixants Bagaria i Costa. Sortia cada dijous i el preu de venda era de 10 cèntims.
		LA BANDERA CATALANA El maig de 1875 el setmanari il·lustrat La bandera catalana hi publicà un article sobre Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona. Un text reivindicatiu amb dades biogràfiques i un sonet: Flaca parcialitat de ma ventura. A la portada s’hi reproduïa un dibuix-retrat del popular Rector. EL PATUFET Fou la primera revista infantil en català. Fundada a Barcelona el'any 1904 per Aureli Capmany. També hi aparegué el Rector de Vallfogona. i... en moltes d'altres com: L'abella d'or La Copona

XYZ MONTSANT denominació d'origen
	CRÍTICA D'UN BON QUADRE DE SANT LLÀTZER A nova vida toní quan Cristo em ressuscità: torní a morir, però ja altra volta visc ací. Entre coses mai oïdes aquesta podré contar: que sol me puc alabar que dos morts tingui i tres vides.	CRÍTICA D'UNA MALA PINTURA D'UN SANT MÀRTIR Les mans que m'aturmentaren no foren en mi tan feres com les torpes i grosseres que en aquest llenç me posaren. D'entre molts lleons isquí tot sencer i immaculat i un ase m'ha atropellat tal qual me veuen aquí.

	Ves per on, la popular contalla de les perdius ha esdevingut inspiració per crear un plat exquisit . El Club de Cuines de TV3 recull una recepta culinària que segons s'ha pogut esbrinar sembla que és una recepta originària de Tarroja, poble de la Segarra.
	imatge del web del Mercat de Collblanc

	PERDIUS A LA VINAGRETA DEL RECTOR DE VALLFOGONA
	Ingredients: sal 1 tassa d'oli d'oliva 1 tassa de vinagre 1 tassa de Vimblanc 4 cebetes 1 cabeça d'all 2 tomaques petites	Elaboració: "Agafarem una perdiu de caça neta, trossejada i la sal corresponent i es posa en una cassola de fang. S'hi afegeix una tassa d'oli d'oliva, una altra tassa de vinagre i com no una tercera tassa de VIMBLANC. Hi posarem unes cebetes una cabeça d'all i una o dues tomates petitones hi ho deixarem coure a foc lent una bona estona fins que la perdiu quedi tova i el suc melós. Ni que l'oloreta us avisi un bon xic abans, no caigueu en la temptació d'interrompre la cocció, deixeu-la fer ben feta."
	Elaboració del VIMBLANC (vi dolç) "A l'hora de la verema es tria el millor raïm preferentment macabeu, amb el piot els xafem, a mida que es fa el most l'anem treien i posant en una caldera, quant ja la tenim plena es posa al foc i la fem bullir fins que minva a la meitat, es deixa refredar i la posem al carretellet, al cap de un o dos mesos ja podem provar el VIMBLANC"

Ja tenim l’arxiu parroquial de Vallfogona, desaparegut durant molts anys i amb la creença que havia estat destruït. El juliol de 1937 un agosarat regidor de l’Ajuntament de Vallfogona, per salvar-ne la destrucció, portà aquests documents al Museu de Reus. Ningú no en va saber res, ni els rectors, ni el poble, ni el Bisbat. Després de la guerra civil els traslladaren a l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Camp a Reus. Actualment el fons parroquial de Vallfogona es custodia a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona que reuneix les actes de batejos, confirmacions, matrimonis, òbits, testaments i altres assentaments a partir de l’any 1800. Però els documents dels anys anteriors d'aquesta data fins a l'any 1348 romanen en l’Arxiu Comarcal de Reus. En aquest Arxiu, doncs, s’hi troben els assentaments de mà de F.Vicent Garcia de l’època que fou rector de la Parròquia Santa Maria de Vallfogona de Riucorb. També s'hi conserva un Manual del Dr.Vicenç Garcia i un petit quadre on s’hi guarda el seu testament manuscrit. És sorprenent, sinó incomprensible, com després de tants anys de considerar perduts o destruïts aquests documents i tenirnt coneixement de la localització d'aquesta part important de l'arxiu, l’Església no n’hagués reclamat la devolució, Potser la nova divisió territorial de les diòcesis a l'any 1957 va influir en el desconeixement i el conseqüent menysteniment d'aquest assumpte. Vallfogona era aleshores del bisbat de Vic i amb la nova divisió va passar a dependre del de Tarragona. Qui això escriu no s'assabentà de la notícia fins l'any 2010 a través d'un estudi a cura de l'historiador tarragoní J.M.Grau Pujol i R.Puig Tàrrec.