Oració panegírica
que es recità en la Paeria de la ciutat de Lleida
per la elecció de rector de aquella Universitat
 en la persona de Don Felip de Berga i de Aliaga
per la nació valenciana
(fragments)

Si tan fàcil com fou en lo conclavi
posar los ulls en don Felip de Berga
ho fos no fer a ses virtuts agravi,
no em veuria ab pressura tan soberga;
tinc per molt cert que l'orador més savi
que es trobe des de Ganges a Pisuerga
no tindria tant corrent ni tanta còpia
que en est empleo no patís inòpia.

......

De presidència eternament honrosa,
oh pares purpurats, deixareu mostra,
quan ab just títol no la fes lustrosa
la gran prudència i vigilància vostra,
sols perquè ab eixa gràcia generosa
puja de punt l'Acadèmia nostra
ab lo valor que vostra mà li dóna
fiant-la del govern de tal persona:

De una persona tal, que governara
tot un imperi gran, si li cabera
la sort que goza nostra Escola ara
i, a mil províncies que regir poguera,
com un altre Solón les legislara,
puix la prudència en ell tant se acelera
que, si brins de or los seus bigotes filen,
de son saber les canes lo jubilen.

Fiau-la a aquell que, sent de Bergues planta,
quilats tan grans a sa noblesa ajusta
que la deixa pagada ab altra tanta
glòria com rep de sa família augusta;
doncs, si elegiu rector ab gràcia tanta,
bé podeu inferir, ab raó molt justa,
que ha de donar a vostra Escola
amplària fent-la una jerarquia literària.

Fiau-la a un descendent del que li fia
lo gran Felip aquells designes seris
ab què rig tan estesa monarquia
Ensaig serà lo d'esta Acadèmia,
per est altre Felip, dels ministeris
que li promet la favorable estela
que en ell tan bons prenuncis nos revela.

......

 Elogi a
 la població de Berga


No lluny de l’àlveo natiu
del caudalós Llobregat,
en lo Pirineu altiu
(que de son front empina
no sua menos que un riu)
és l'antiga població
insigne, i gran fundació,
dels famosos berguedans
que feren tornes tan gran
a Públio Pòrcio Cató.

¡Berga, vila celebrada,
de frescs jardins embellida,
de fonts perennes regada,
de un famós temple enriquida,
de un gran castell coronada!
Ab llarga i pródiga mà,
naturalesa escampà
allí mil coses precioses
de què en ciutats populoses
curta i escassa es mostrà.

Lo que féu la flama impia
en lo Pirineu cremat,
quan son calor dirritia
al metall més acendrat,
en Berga es veu cada dia:
que, si de plata els miners
corrien torrents sencers,
en Berga, qui se n'acata
veurà minyones de plata
que corren per los carrers.

Los Bergues, en temps passat,
foren de aquest lloc senyors;
després, als reis ha tornat,
per haver los successors
de línea recta faltat:
casos comuns i ordinaris
per als senyors feudataris;
però, per més que els faltà,
sempre Berga mantindrà
dels Bergues mil títols varis.



 Elogis als
 ascendents familiars


Donà-li aquesta família
a sa pàtria més blasons
que no a Roma la Manília,
la dels Màrios, Escipions,
l’Aurèlia, Flàvia i Emília.
Isqué d'ella una donzella
tan agraciada i bella
que Aragó el cetro li dóna,
i el Rei del Cel, la corona,
abrasat de amor per ella:

Esta veritat provada
la gran Elisenda deixa
(honor de Berga i Montcada,
llum de sa glòria mateixa),
ab lo rei Jaume casada;
aprés de la mort del qual,
ab altre Rei celestial
la bella viuda s'emplea,
fundant ab real grandesa
un monestir principal.

Una gran casa edifica
fora els murs de Barcelona,
i a la religió se aplica,
deixant del món la corona
per la del Cel, que és més rica.
La regla professa allí
que Francesc instituí,
i en imitar-lo s'esmera,
seguint-lo d'esta manera
un àngel, o un serafí.

Pinosos, Cardones, Gualbes,
prenent tras ella lo vol,
la segueixen a Pedralbes;
que, com tras de una alba un Sol,
van tras de aquest sol mil albes.

                     per continuar la lectura   

Elegida en abadessa,
la regla estreta professa,
ab tan singular exemple
que encara dins de aquell temple
lo seu bon olor no cessa.

......

D'estirpe tan preclara
Catalunya gozosa,
un empelt a Mallorca comunica;
i que ha fet prova rara
en la isla bel·liciosa
don Berenguer de Berga ho testifica,
lo qui el valor publica
en la gran creu ab que el Gran Mestre el paga;
que, un pit que féu tan generosa paga
del que a son ser devia,
fer-li una creu tan llarga mereixia.

......

Contra la Iglésia santa
la reina de Inglaterra
estava ab gran porfídia rebelada,
i quan tothom s'espanta
d'entrar dins de sa terra
a publicar que està excomunicada,
cosa tan senyalada
sols un Berga la emprén, i al mig del dia:
dintre de Londres, quan més gent hi havia,
del gran temple a la porta
fixa les lletres que de Roma porta.



   Exalçament de Felip


¿Qui hi ha, doncs,
que s'espantesi nostra Escola es posa
en les felices mans, i generoses,
del qui es fill de un atlante
sobre del qual reposa
lo cel de mil haçanyes glorioses?
No es veren tan lustroses,
un temps, de Grècia les famoses aules,
pavimentades de marmòrees taules,
ni la que Iarca en trono de or llegia
com se veuran les nostres aquest dia.

Ja de ma barca pobre,
paers, la popa es gira
envers lo port segur de vostra gràcia,
mes del valor que encobre
Felip, ab nova lira
una breu suma oir primer vos plàcia;
perquè, cansada i làssia,
de la gala a son tall no acostumada,
mostrant sols un ullet i rebossada,
vos vol parlar la Musa
del mateix modo que en València se usa.
......
Aprén la llengua llatina
parla-la contínuament:
tant, que les mosses de casa
pensen que és armeni o grec.

Mes, com de la crua lleona
sol deixar la hòrrida llet
i a cagar feres se aplica
lo animós lleó novell,

de la gramàtica deixa
Felip los preceptes secs,
i ab los preceptes retòrics
doma los ànimos fers:

ix tan famós orador
i ab tal força persuadeix
que a tota Alemanya i França
llevarà el vi, si ho emprén.

La dialèctica obscura
per ell gens obscura no és,
i l’ànima de Aristòtil
par que, com Averroes, té.

En la natural ciència
fa tan singular progrés
que se honra Naturalesa
vent-se indagada per ell:

les qualitats i les formes
apura dels elements
com si les hagués pesades
totes ab un trabuquet.

De les ànimes alcança
mil admirables secrets,
rendint-se, com a sos ulls,
a son raro enteniment.

Aquesta ciutat aplega,
no tant per a aprèndrer lleis
com per a calificar-les,
tanta és la gràcia que té.

Los cànons sagrats professa,
i tant se aprofita en ells
que ja, en màteria de cánons,
és un molt gran batxiller.

Estudia dels sants pares
los estatuts i decrets,
que, com ell ha de imitar-los,
per ço els llig atentament;

mira los sagrats concilis
ab tal cuidado que, d'ell
se té per cert que alguna hora
ne ha de celebrar també:

A tal virtut, i tal gràcia,
pretor il·lustre i paers,
perquè és campege i brille,
donau-li el lloc que mereix!

Petició del beneplàcid

Donau-li lo govern de vostra escola;
que, si lo vol de la virtut que es cria
dintre son noble pit tals raigs envia
des de l'orient de sa puerícia sola,

si vui, ab vostra gràcia, trepa i vola
fins al zenit de vostra Acadèmia,
causarà en ella un tal alegre dia
qual nunca es veu en la terrestre bola.

veureu, de les nacions més apartades,
venir, per a gozar de tal ganància,
a Lleida fills de prínceps poderosos.