| |
Venerada
en Vallfogona,
siau patrona
de qui vostres llaors canta,
oh Bàrbara, verge i santa.
De viciosa i gentil planta,
sent flor santa,
la primera llum del dia
véreu a Nicomadia:
mes no aguanta
vostre zel, d'idolatria,
los enganys i els abandona.
Vostra fe en Cristo posada,
fecundada
del baptisme en font divina,
per a fer-vos heroïna
matisada
amb varietat peregrina
de virtuts se perfecciona.
Vostra bellesa reclosa.
no obstant gosa
dins l'alta torre en què habita,
del tracte, que us facilita
com a Esposa,
Jesucrist, que allí us visita
i d'amant vostre blasona.
Vostre pare a tal clausura,
presó dura,
sols dos finestres destina:
vostre ingeni en fer atina
l'obertura
tercera, amb què la Trina
Deïtat idea ens dóna.
Una creu en pedra dura,
s'apressura
vostra mà a deixar impresa;
en vista de tal empresa
la ternura
de vostre amor més encesa
celestials himnes entona. Si algun
ídol se us presenta,
tal argumenta
la fe que en zel vos abrasa;
que als ídols de vostra casa,
|
no contenta
d'esculpir-los, los arrasa,
i a Jesús així pregona.
L'inic pare a l'ira cega,
tot s'entrega
quan veu vostra fe zelosa
per Jesús, que a ser esposa
d'altre es nega,
son punyal, mort horrorosa
destina a vostra persona.
A l'instant s'obrí una penya
i us ensenya
vostre Espòs rara acollida,
on se guerde vostra vida.
mes s'empenya
lo pare, que sere-ho oblida
i en sa ràbia més s'encona.
Qual saió en sa ira estranya,
molt s'afanya,
vos sacut, arrastra, aterra,
amb feres mans vos aferra
i les banya
en sang que rega la terra,
pels colps que sobre colp dóna.
Al Prefecte, en fi, us presenta,
per si us tenta
amb promeses i blandura,
mes advertint que és locura
lo que intenta,
de vostre cos la ternura
als durs saions abandona.
Ells, qual bèsties carnisseres,
mil maneres
de torturar-vos destinen,
amb foc i quantes atinen
penes feres
vostra constància examinen,
que amb tals lauros se corona
Sent tota Vós una llaga,
vos halaga
Jesús: vos cura i conforta,
mes com per ço no es reporta
ni s'apaga
|
l'odi ardent, que el jutge
aborta,
nous llorers vos proporciona.
Los malvats que us secrifiquen
vos dupliquen
los turments amb lligadures,
vos desgarren les juntures
i us apliquen
planxes roents i punxes dures
com la història fiel menciona.
Vostre pare veu cansada
l'ira osada,
que els castos pits vos arranca:
quan als saions força manca,
sa mà irada
vos obre al cel porta franca,
puix màrtir vos fa i corona.
Al Prefecte injust alcança,
la venjança
que s'atragué el parricida,
puix los trenca un llamp la vida
que Déu llança:
se lamenta el cel i us crida:
quan en la vostra mort trona.
Vallfogona, que us implora,
protectora,
sia baix vostra esmerada
gràcia i poder emparada,
puix deutora
al cel i a vos obligada,
vostres portentos pregona.
Mostra-us al ser reclamada
advocada,
de pedra que els camps arruïna,
de llamps i de repentina
mort sobtada,
guardau-nos: puix mà divina
amb tals gràcies nos abona.
Venerada en Vallfogona,
siau patrona,
de qui vostres llaors canta,
oh Bàrbara, verge i santa.
|
