Carta de Francesc Vicent Garcia a les autoritats de Cervera

La estremada pèrdua que patex exa vila és rahó que la sentiam los veyns que participàvem de la glòria de tan gran relíquia y en particular yo que, tenint-ne promesa una de santa Bàrbara per lo senyor abbat de Santes Creus y pensant portar-la dins breus dies a esta terra ab lo degut decoro y festa, no sé com fer-la en tan desdichada occasió, pux, ab ser preciosíssima y prenda real, venia a restar molt inferior y fer estat a exa que falta y juntament ab ella lo lustre y reputació de tota esta terra. De la ponderació de tan gran desdicha se ha seguit en mi una resolució de persuadir a aquest poble que, ab affecte devot, aprés de haver seguit una professó, se postren al nou sanctuari que en esta iglésia se eregex a la gloriosa santa Bàrbara, supplicant-la sia medianera ab Déu, nostre senyor, per a què·s cobre tan gran thresor y per a què·s junte nostra devoció a la molt gran ab què, avivats de la matexa des desgràcia, estan los cors de tota exa vila. Me ha paregut donar-ne avís a vostres magnificències per a què aquex matex dia, que serà demà diumenge, fassen aquí algun acte de devoció semblant al nostre, fent que alguna persona o persones devotes ojen en nom de tota exa universitat missa de la santa. Que, si del cor de un peccador com yo poden pendre’s prenuncis certs, los affectes que sent en lo meu y·m obliguen a fer aquest offici són de modo que, fundant-me en los mèrits de la santa, me fan confiar que per son medi y intercessió se servirà. Déu, nostre senyor, de favorir-nos y consolar-nos a tots y, pux sa magestad divina en lo evangeli sant nos anima y convida a que demanem, segurament nos oyrà. en esta occasió, que la tenim tan gran y tan just títol per a fer-ho, y, si en algunes dexa de condescendir ab nostres pregà.ries perquè no·s convé lo que li demanam, cessant ara esta rahó, ho és molt gran que tingam confiança, que de ella (com diuen los sants) ti ve a la oració lo ser impetratòria, axí com lo ser meritòria, de la charitat y amor. Conserve en lo seu a vostres magnificències Déu, nostre senyor, ab augments de sa divina gràcia com aquest son capellà de vostres magnificències lo supplica.

 Vallfogona y setembre, 21, de 1619. 

Vicent Garcia, prevere, rector de Vallfogona