SONET SET VEGADES ACRÒSTIC

Ramon Corbella comenta que "aquesta ingeniosa composició estava espargida per una figura de torre  ab tal art, que permetia llegir-s'hi en totes direccions lo nom de TERESA DE JESÚS"

Per lectura fàcil del text

 

 

 


 

 

 

 

 

Tanta temor, Teresa, tanta pena, 
Entre excessives glòries i alegries! 
Repara, i mira, que agraviar podries 
Esta esperança de ma llum serena. 
Sossega, esposa casta, i asserena 
Aqueixa pena, que han bastat les mies
 
Dar durador descans de infinits dies 
En les eternes sales, per estrena.
 
Ja la intricada i fosca nit inica 
En bellesa de glòria veig se’m muda.
Sou, sens dubte, Senyor, sol de Teresa, 
Vostra esclava, ab un clau se vivifica, 
Segura, espòs, que sou vós en sa ajuda,  
 
TorrE, glòRia, dEscanS i fortalesA

Explicació del sonet 

 


Que és torre el nom del Senyor,
diu un profeta sagrat,
i est laberinto intrincat
és una torre, lector.
En la qual, si pujaràs,
davallant a plom la vista,
per oblíqua i recta llista
de qui és Teresa veuràs.
Que en èxtasi elevada,
i de salvar-se dubtosa,
per via miraculosa
de Crist es aconsolada.

  

No et receles de pujar,
pus qui davallar no vol
escala de caragol,
i dreta la pot trobar.
Emperò si acàs te canses
dintre de la torre mira,
trobaràs una cadira
en que si et canses, descanses.
Perquè al que no fuig lo cos,
d'emplear-se en esta empresa;
és torre de fortalesa,
i cadira de repòs.