És mon amo una persona
tan cortčs i comedida
que a qui l'hi lleva la vida
a fins l'ānima li dķna.
I sembrant ab etern plor
mil llāgrimes cada dia
molt satisfet restaria
si sols collia una flor.
Tinc-li llāstima al pobrās
perque temo son mal cresca,
pus que suc vol traure d'esca
i foc d'un cramell de glaį.
Mārtir d'una dona n'és
tant freda i desamorada
que l' ofčn, cansa i enfada
i ell no pot voler-la més.
Per dir-ho en resoluciķ:
tant per son amor treballa,
que menja civada i palla,
i mai ne dona tritķ.