LA MAJORDONA I EL SENYOR BISBE 

El Rector de Vallfogona tenia al seu servei una majordona que era molt vella, però endemés de ser vella es veu que era bruta i malendreçada. Se'n va parlar tant d'aquesta pobra dona que fins i tot se'n van fer unes corrandes jocoses que diuen així:

El Rector de Vallfogona n'ha caigut en gran baixesa, una dona n'ha llogat que no es pot tenir de vella. --Jo mai més de velles no en llogaria. Jo mai més de velles, no en vull cap més. A l'hora de fer tractes. -Ai senyor sóc aiguadera- Però quan anava al celler si feia amb una escudella.

De l'escudella no en té prou posa el cap sota l'aixeta i xarrupa, que xarrupa, el dimoni de la vella. Quan ella fa algun fregit, no posa oli a la paella; les gotes del seu nas les fa servir de mantega. Cada cop que va a fer el llit es moca amb les coixineres. Quan el senyor Rector ho sap, -Ai la bruta de la vella!

El Sr. Rector va restar tan escarmentat que mai més va tenir una majordona anciana. Ara la volia més diligent, més eficient i... més jove.  Qui sap si les majordones més joves varen ser la font d'inspiració dels seus nombrosos poemes on s'exalça la bellesa femenina.

Però vet aquí que aquest canvi de cares va fer parlar molt.  El Sr. Bisbe s'assabentà d'aquesta peculiar innovació del nostre Rector, i com és d'esperar, el va amonestar, perquè aquest agosarat costum no comportés murmuracions i comentaris malintencionats per part de la feligresia. Li ordenà, per tant, que s'abstingués de contractar serventes tan jovenetes. Que el servei escollit  tingués no menys de cinquanta anys.  D'aquesta manera segur que seria molt més ben vist.

Però, vet aquí que l'enginy i la rauxa del senyor Rector es posà de manifest i novament se'n surt amb la seva. El nostre mossèn per una part es resisteix a canviar d'hàbits, però per l'altra banda ha de complir les instruccions del seu superior.
Amb aquesta complicada disjuntiva, arribà el dia cercar nova majordona. I...mira per on, se li ocorregué de triar per a la majordomia dues noies,cadascuna de 25 anys. Ell raonà: 25 i 25 ja fan 50, de manera que així tindria un servei jove però de no menys de 50 anys, tal i com el Sr. Bisbe m'ordenà.  La disjuntiva, doncs, restà resolta.  El nostre astuciós mossèn continuà mantenint majordona jove, i no una sinó dues.