Ací jau un escolà
del temple de Vallfogona,
que dol i llàstima donà
als bronzes que repicà
en los breus anys que logrà
tan bon designi prengué,
que de dotze que en visqué,
sis a l'Església en serví;
i a millor vida partí
lo qui la partí tan bé.
De sos ossos lo descans
baix d'aquesta pica's funda,
que li torna quan inunda
l'aigua que hi posà amb ses mans:
inferesquen los humans
pits, d'aquesta pedra dura,
(si amb sa limfa santa i pura
tals oficis reconeix)
los sufragis que mereix
d'ells aquesta sepultura.
